|
La rateta - versió gore - 20/11/04
|
Hi havia una vegada una rateta que escombrava l'escaleta i quan feia bon temps estalviava per a quan arribés l'hivern...."mecachis"! , ( observi's quina expressió més eufemística i quasi kitsch que empro per no posar un “me cago en la puta!” i no ofendre a la modesta però selecta audiència d'aquest humil for ) ja m'he equivocat de conte!, jo el que volia parafrasejar era el de la cigala i la formiga , bé, és igual, posem que la rateta en qüestió era estalviadora i ja feia temps que es feia un raconet per a quan fos velleta tenir uns dinerets dels quals disposar.
Posem també que un dels que s'encarregaven de les coses dels dinerets en el país de les ratetes ( com si fos un secretari d'estat de les rates , per entendre'ns ) va anunciar que podrien canviar els incentius fiscals que tenien els calerons que es guardaven per a la vellesa ( com si fossin plans de pensions, també per entendre'ns ) i la rateta es va començar a preocupar.
Escombrant l'escaleta la rateta va pensar que encara que s'havia de considerar que era possible que aquell tipus d'avantatges fiscals fossin més afavoridors per a les rendes més altes que eren les que més capacitat d'estalvi tenien i que també calia pensar que l'estalvi era molt important per a la solidesa financera de les ratetes, les empreses de les ratetes i els països de les ratetes i que no es podien variar les condicions alegrement quan afectaven de ple les estratègies a llarg termini de les ratetes estalviadores, per no parlar de l'equilibri futur del sistema de pensions i de que es podia inflar més la bombolla immobiliària.
Per enéssima vegada - de fet tenia un problema de comportament compulsiu repetitiu i estava a punt d'iniciar un tractament psiquiàtric - la rateta va escombrar l'escaleta però, això si, amb la ràdio engegada i l'orella atenta per si aquell senyor explicava més bé si seguiria tenint avantatges fiscals per els seus estalvis per a quan fos velleta o si hauria d'anar al mercat ( de capitals, també s'entén ) i invertir a llarg termini en productes normals i corrents sense ajudes fiscals.
|
|
The next generation 15/11/04
|
Doncs no, sentint-ho molt la cosa no va de temàtica per a “trekis” sinó que va de del 3G , la tercera generació de telefonia mòbil i les aplicacions que se'n pugin derivar per innovar a les empreses.
La primera generació o 1G va aparèixer a principis dels 80 i era analògica i només per a transmetre veu i la tecnologia principal era l'AMPS (Advanced Mobile Phone System). La segona generació o 2G és l'actual i hi és des de principis els 90 i ja és digital i la seva principal tecnologia és GSM (Global System for Mobile Communications) i CDMA (Code Division Multiple Access) ( bé, i al Japó PDC -Personal Digital Communications-). Hi ha qui parla de la 2,5G com a pas previ pera introduir les tecnologies a la 3G i que inclouria sistemes com GPRS (General Packet Radio System), HSCSD (High Speed Circuit Switched Data),
EDGE (Enhanced Data Rates for Global Evolution) i amb la 3G ( amb la tecnologia UMTS -Universal Mobile Telecommunications System- ) el que es preten és que les aplicacions basades en dades ( mp3, vídeo en moviment, Internet alta velocitat, etc) siguin les protagonistes d'aquesta nova generació.
Per no quedar-nos només mullats amb el bany de sigles, anotem que la la Fundació de la Innovació Bankinter celebra el Dimarts, 16 de novembre de 2004, a les 19.30 hores a ESADE
el Simposi sobre: "3G: Una Realitat Impacient" ( ei, crec que és de franc ) per veure quines oportunitats es poden presentar com a elements d'innovació per a les empreses amb l'inici d'aquesta esperada 3G .
|
|
Passejant 08/11/04
|
Tot passejant ( sigui dit en un sentit internàutic ) , he passat pel davant de l'Institut d'Estadística de Catalunya conegut entre els transeünts com Idescat. És de destacar que en aquest paratge ( continuant en llenguatge “ipnàutic” ) han posat unes fonts ( bé, han posat dos “frames” o marcs al web amb els títols de “Dades fresques” i “Dades poc conegudes” ) d'on els peregrins
googleians i
d'altres camins que hi arriben
buscant veritats recents ( o antigues però projectades amb models estadístics o economètrics correctament formulats )
poden beure per calmar la sequedat de boca amb la informació que hi brolla; ara que ho sé, ben segur que hi tornaré sovint quan tingui la
gola resseca per manca de dades interessants.
En concret m'ha cridat l'atenció que la
població ocupada a Catalunya el tercer trimestre d'enguany ha augmentat l'1%, en canvi la del conjunt de l'Estat ha augmentat el 2,5% com
a diferències més significatives veig que a Catalunya el decrement de la indústria ha estat del 5,8 ( versus l'1,3 a Espanya ) i a
la construcció 1,4 d'augment en front el 4,2% a Espanya, he mirat el segon trimestre
i he vist que els percentatges eren de -7 i 0,4% a Catalunya i -1,2 i 2,5 a Espanya ( indústria i construcció) i les dades globals del trimestre són de 2,3% d'augment a Spain i 2,1% a Catalunya. Ja no he mirat més trimestres perquè tinc son però observis com a Catalunya en relació a Espanya portem un semestre ( com a poc ) en el qual la població ocupada a la indústria està decreixent a un ritme molt més important i la població ocupada a la construcció està augmentat sensiblement menys que a la resta de l'estat.
Quedi dit per si algú que no tingui son vol reflexionar sobre el particular. Bona nit tinguin.
|
|
In memoriam 01/11/04
|
He escoltat a la ràdio que la patronal de serveis funeraris ( entre els associats de la qual podem comptar amb la Funeraria La Siempreviva , per a que es facin càrrec del nivell creatiu del sector )
ha estimat que el cost d'un enterrament mig estaria entre els 2.000 i els 2.800€ per la qual cosa si
comptessin de mitja 2.400€ amb els 350.000 serveis anuals que es realitzen a l'estat estaríem parlant d'uns 840 milions d'Euros tot i que algunes fonts ( que són les mateixes de les quals he tret la dada del número de serveis a l'any ) situen el volum de negoci del sector en uns 3000 milions d'Euros.
Donades aquestes xifres, no ens ha de sorprendre que el sector pensi en la franquícia ( igual que McDonald o Telepizza ) com a forma d'expansió no només per a l'activitat principal sinó també per a activitats auxiliars.
Bé, en qualsevol cas, avui deixem-nos de halloweens i altres vel·leïtats i creients i agnòstics
distribuïm un xic de la riquesa del nostre record per a que arribi una flor de sentiment emocionat
davant cada tomba. Amen.
|
|
|
|